Nom original | (ru) Ла́зарь Ма́ркович Лиси́цкий |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 10 novembre 1890 (Julià) Potxinok (Imperi Rus) |
Mort | 30 desembre 1941 (51 anys) Moscou (Rússia) |
Causa de mort | tuberculosi |
Sepultura | Cementiri de Donskoi |
Nacionalitat | Soviètica |
Formació | Universitat Tècnica de Riga Universitat Tècnica de Darmstadt |
Activitat | |
Camp de treball | Arts visuals, arquitectura, fotografia artística i avantguardisme |
Ocupació | pintor, professor, dissenyador, tipògraf, dibuixant, creador tipogràfic, dissenyador gràfic, fotògraf, arquitecte, artista visual |
Gènere | Suprematisme i constructivisme |
Moviment | Constructivisme i suprematisme |
Representat per | Artists Rights Society |
Participà en | |
28 juny 1964 | documenta 3 |
Obra | |
Obres destacables Colpegeu els blancs amb la falca vermella
Projecte per a la tribuna de Lenin | |
Família | |
Cònjuge | Sophie Lissitzky-Küppers |
Fills | Jen Lissitzky |
El Lissitzky (Эль Лисицкий), pseudònim amb què fou conegut internacionalment Lazar Màrkovitx Lissitski (?·pàg.), (23 de novembre de 1890 -30 de desembre de 1941) va ser un artista rus, dissenyador, fotògraf, professor, tipògraf i arquitecte. Va ser una de les figures més importants de l'avantguarda russa, contribuint al desenvolupament del suprematisme al costat del seu amic i mentor, Kazimir Malèvitx, i va dissenyar nombroses exposicions i obres de propaganda per a la Unió Soviètica. És considerat un dels principals representants de l'art abstracte i pioner al seu país del constructivisme. La seva obra va influir molt en els moviments de la Bauhaus, el constructivisme, i De Stijl, i va experimentar amb tècniques de producció i recursos estilístics que posteriorment van dominar el disseny Gràfic Del Segle XX Tota la carrera d'El Lissitsky es va guiar per la creença que l'artista podia ser un agent del canvi social, la qual cosa més tard va resumir en la seva dita "das zielbewußte Schaffen" (La creació orientada en un objectiu).[1] Era jueu i va començar la seva carrera amb il·lustracions de llibres infantils en yidis, en un esforç per promoure la cultura jueva a Rússia, un país que estava passant per un enorme canvi en aquella època i que acabava de revocar les seves lleis antisemites. Als quinze anys va començar a donar ensenyament, una tasca a què es va dedicar durant la major part de la seva vida. Al llarg dels anys, va ensenyar des de diversos càrrecs, escoles, i mitjans artístics, difonent i intercanviant idees a un ritme ràpid. Va portar amb ell la seva ètica quan va treballar amb Malèvitx liderant el grup artístic suprematista Unovis, on va desenvolupar una sèrie suprematista variant pròpia, els prouns | i més encara el 1921, quan va assumir un càrrec com a ambaixador cultural de Rússia a l'Alemanya de Weimar, treballant amb una sèrie de figures destacades, que van influir, tant a la Bauhaus com al moviment De Stijl. Durant la resta de la seva vida, va realitzar innovacions significatives i canvis en els camps de la tipografia, disseny d'exposicions, fotomuntatge, i disseny de llibres, produint obres respectades pels crítics i obtenint l'aplaudiment internacional pels seus dissenys d'exposicions. Així va seguir fins a la seva mort, produint la seva última obra el 1941, un cartell de propaganda soviètica que instava al poble a construir més tancs per a la lluita contra l'Alemanya nazi.